Conclusió

És possible que el disseny d’una activitat d’aprenentatge significatiu mitjançat per un docent i les tics per a una alumna, esdevingui alhora un aprenentatge significatiu per al mateix docent? Doncs si. Possiblement aquesta sigui la conclusió més important de totes les que són possible extreure d’aquesta tasca. Això ha estat possible perquè el mateix disseny de l’activitat, en la qual Adelaide és un aprenentatge significatiu per a ella, obliga al docent a plantejar-se un problema, entendre’l i referir-se als seus coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució que esdevé significatiu qual arrela en aquest coneixements previs per forçar a una reestructuració dels models mentals.
Però, per què mitjançada per les TIC’s? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.

Conclusió al projecte final.

L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.

Fins la conclusió final.

La valoració de l'argumentació gràfica.

Es l’argumentació una via com a solució d’un problema mal estructurat, en el que intervenen dos models conceptuals oposats. Cal proposar una solució per a poder-la demostrar argumentalment. Aquest argument suposa el coneixement adquirit de forma que aquesta dinàmica de resolució de problemes mal estructurada ens permeti disposar de dades per avaluar el tipus i grau de coneixement nostre.
El treball realitzat ens permet entrenar les possibilitats de l’argumentació com a solució de problemes.
La representació gràfica del model mental permet una representació visual de la tesi, el fil argumentatiu i les conclusions i ens fa veure que s’ha construït o complexat un model mental com a resultat d’un aprenentatge significatiu.
La representació de tot el model mental a través dels mapes conceptuals possibilita l’assoliment d’un model mental col·laboratiu a partir de múltiples representacions que s’han construït des de la col·laboració en una tasca significativa.
L’activitat també ens ajuda a reflexionar sobre la significació del raonament en quant proposa una solució argumentada que depèn de les eleccions desenvolupades. Dona lloc a una proposta de solució, però no la convicció de ser l’única. La solució requereix una premissa i una conclusió de manera que el procés dialèctic doni continuïtat a la validació de la hipòtesi, per tant és necessari construir un argument.
Aquest exercici argumental demana validar la hipòtesi a partir de la consistència de la conclusió. La hipòtesi de solució i la conclusió requereix justificar l’elecció de les premisses significatives i aportar proves per tal elecció.
Requereix identificar solucions alternatives que ens permeti contrastar si la solució seleccionada s’ajusta a les proves aportades. Aquest procés de raonament entre una hipòtesi i les proves justifiquen una solució adequada per a la resolució de problemes.
Aquest entorn ha possibilitat la construcció conjunta de solucions. La intenció inicial d’aprendre es basa a través de l’anàlisi, les proporcions i la formulació d’arguments sobre els conceptes, les seues relacions i la corresponent contextualització.

Bon dia

El debat com a entorn virtual. Un petit comentari.

El fil de debat és l’espai on es desenvolupa la interacció necessària per a desenvolupar el treball col·laboratiu i resulta imprescindible per a assolir la construcció col·lectiva de significats. Per tant l’espai de debat no es només una transformació de l’entorn on es comparteixen coneixements, sinó que es una eina que permet desenvolupar-lo de manera tangible i conjunta amb a-maps. També valorem la idoneïtat del intercanvi quan es produeix de manera asincrònica coma una opció intencional que afavoreix el intercanvi independentment del temps i que facilita l’organització jeràrquica de les diferents participacions permetent copsar visualment el procés argumentatiu i de resposta de cada fil, afavorint la operativitat, d’intercanvi de coneixements complex i difícilment adquirit si fora sincrònica.
Els mapes conceptuals permeten copsar els fils argumentatius de manera gràfica i permeten estructurar les diferents aportacions amb la finalitat de construir col·lectivament mapes argumentals dels coneixements compartits.
Valori totes les eines utilitzades al debat (boletes, intervencions ocasionals...) donat que ens ha permet la construcció de significats compartits, de manera que no es limiti a un simple intercanvi comunicatiu, en aquest entorn cada participant pot resultat amés de constructor de coneixement col·lectiu, subjecte d’aprenentatge.

Fins prompte.

5. Tancament de l'assignatura i avaluació.

Sobre l’assignatura…
Aquesta assignatura ha tingut un plantejament pràctic i progressiu des del seu inici. Al igual que ha mostrat com les TIC’s poden ser una eina útil i de mediació en els processos d’aprenentatge. Aquests dos aspectes són els que principalment han afavorit un aprenentatge significatiu i ens han fet disfrutar de l’assignatura com a experiència pràctica. Des de la primera pac, ja vam prendre contacte amb les TIC. I ara, que ja acaba l’assignatura, podem dir que hem conegut un ventall ampli de recursos d’aquest tipus, que com molt bé es va dir en la última pac, ens servirà per fer-nos un arxiu amb tots ells, per utilitzar-los i anar-los ampliant i actualitzant.
A nivell conceptual, a la primera pac al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per el Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies al intercanvi d'opinions i la comunicació, hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç. D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2.
La segona pac es va construïr de forma col·laborativa. Entre tots tres companys vam elaborar una unitat didàctica en format Webquest orientada a superar prejudicis i estereotips amb el grup de secundària. En el desenvolupament d’aquesta activitat el més interessant va ser l’exploració per internet buscant recursos que fossin didàctics, fet que va suposar tota una descoberta de webs que tracten el tema de la interculturalitat, algunes amb profunditat.

Finalment, en la tercera activitat, el més significatiu ha estat conèixer el projecte Kultic, per la seva capacitat de fomentar aprenentatges i per tots els recursos que ofereix. També per l’enfoc constructivista que té, que permet la construcció col·laborativa dels coneixements, molt adequat pels alumnes de secundària. Un cop més l’aprenentatge ha estat mediatitzat per les TIC. Totes tres activitats han afavorit el meu aprenentatge i han facilitat que, arribats a aquest punt de l’assignatura, pugui dir que he construït un concepte d’interculturalitat diferent al que tenia, que parteix d’un model d’educació intercultural crític, que hem dóna arguments i hem permet continuar reflexionant, no només com estudiant sinó des del propi àmbit educatiu i de treball.

Sobre el blog…
La utilització del blog com a eina de treball ha estat un acert en aquesta assignatura ja que ha facilitat una reflexió continuada, un procés d’autoavaluació i una interacció amb els companys/es de l’aula. Per altra banda, l’elaboració del blog ha suposat conèixer un recurs de caràcter tecnològic vàlid pels contextos d’aprenentatge que com a professionals de l’àmbit educatiu ens podrà ser útil en més d’una ocasió per mediar en processos d’ensenyament-aprenentatge.Observi que el blog ha servit per :

- Ser un espai de REFLEXIÓ, RESUM i d’INTERCANVI.
- Conèixer altres punts de vista (els dels companys) i no només aprendre de les seves opinions sinó també dels recursos i eines que aportaven addicionalment i es podien veure al seu blog (enllaços, videos, ...)
- Aprendre a utilitzar aquest entorn (quan veies que un company havia penjat un vídeo).
- En definitiva: el blog ha tingut un paper actiu, ha possibilitat un treball col.laboratiu i adaptatiu (cadascú al seu ritme) és a dir , ens ha permès construir un aprenentatge SIGNIFICATIU, fruit d’un procés CONSTRUCTIU (hem adaptat noves idees a un coneixement previ, a partir de debats, d’apunts, d’altres companys, i per tant utilitzant interaccions amb el medi per a “construir-nos”); COL·LABORATIU (hem interactuat llegint els altres blogs i fent aportacions, per tant hem incrementat, sense adonar-nos també en la recerca activa d’informació i per tant el nostre aprenentatges ha estat : INTENCIONAL (intentar aconseguir coneixements d’una manera activa i volguda, i també CONVERSACIONAL ( beneficiar-nos del fet de pertànyer a una comunitat – l’aula - on es construeix coneixement). I per acabar, està clar que ha estat un aprenentatge CONTEXTUALITZAT, i hem pogut organitzar tota aquesta informació de forma ÚTIL i RESPONSABLE (gràcies a la mediació de l’Eli ) I , sobretot : REFLEXIVA ja que UN cop finalitzades totes les pacs, calia sempre fer una REFLEXIÓ personal d’aquestes.En el meu cas, he compartit aquest espai entre dues assignatures, aprofitant que totes dues li han donat un enfoc formatiu i avaluatiu.

Avaluació de l’assignatura…
Les meves expectatives inicials de l’assignatura d’Interculturalitat s’han superat amb escreix . Crec sincerament que els meus objectis inicials ( trobar eines que donin resposta a un tractament intercultural de l’educació, que puguin ajudar-me a la millora de la meva pràctica professional i que em servís com a enriquiment personal per participar en una convivència on s’intenti dia a dia superar les barreres dels prejudicis i les pors) no només s’han assolit sinó que s’ha anat més enllà: al relacionar teoria,pràctica real i contextualitzada amb NTIC han millorat les meves competències necessàries per ser una futura picopedagoga.
L’avaluació que en faig és EXCEL.LENT. L’aprenentatge sempre és dinàmic i així ho hem vist al llarg de l’assignatura. També hem après a saber fer ús crític i reflexiu dels recursos que tenim al nostre abast i conèixer diferents actituds i les seves conseqüències en el del tractament de la diversitat, base fonamental per a futurs psicopedagogs. Aquesta assignatura m’ha permès:

- Enriquir-me personalment a través de les aportacions dels companys i de la guia dels docents.
- Veure l’alt potencial educatiu que tenen els entorns de treball col·laboratiu com són el BLOG i la WEBQUEST.
- Descobrir la gran quantitat de recursos informàtics existents, la seva diversitat i la necessitat de ser crítics amb ell per tal de saber discriminar correctament.
- La importància de saber fomentar la participació , la reflexió (individual i col·lectiva) i de treballar la INTERCULTURALITAT d’una manera transversal intensa i motivadora des de la tolerància i el respecte.

A partir de la primera activitat que va ser el Debat on vam estar en contacte amb els conceptes assocats a la Interculturalitat (etnocentrisme, assimilació, multiculturalitat, relativisme cultural, interculturalitat...) totes les altres activitats es plantejaven ben encadenades i, com ja vaig comentar després de’analitzar la Pac4, la coherència entre totes les activitats era evident.
A més he d’afegir que m’ha estat molt útil al desenvolupar aquesta activitat juntament amb Noves Tecnologies per perdre la por i l’angoixa inicial davant la utilització del blog o la creació (per primera vegada) d’una webquest.
En la realització de les activitats s’ha prioritzat objectius com ser capaços de reflexionar i argumentar davant contextos de diversitat cultural, d’elaborar i analitzar críticament (possibilitats i limitacions) de material en red i, sobretot, ser capaços de treballar en entorns col.laboratius i adonar-nos de l’alt potencial educatiu que tenen aquestes eines.
Finalitzar dient que estic molt satisfeta amb el plantejament de l’assignatura i amb el meu aprenentatge, ja que donant un sentit més global el que he aprés em serveix tant per aplicar a la meva tasca professional com per la continuïtat dels meus estudis a la UOC: molt transversal i funcional!

Fins prompte!

4.- Valoració personal de l'avaluació dels recursos Telemàtics per a la Interculturalitat

En aquesta tercera PAC hem analitzat i avaluat el material online del projecte KULTIC (http://www.kultic.net/) . El material es basa en activitats de recerca i anàlisi de la realitat, de l’entorn i per tant del contacte entre cultures incidint en temes controvertits, tot incidint en la sensibilitat i la capacitat crítica dels destinataris i amb l'objectiu d'ajudar-los a superar estereotips i prejudicis. La finalitat del mateix és desenvolupar una competència moral ajustada a l'entorn de diversitat cultural utilitzant les TIC.

Fomenta l’aprenentatge significatiu. El respecte i la convivència s’utilitzen com a valor social, viure la diversitat a l’aula de forma positiva. En el KULTIC l'alumne és capaç de fer i d'aprendre sol i de fer i d'aprendre amb ajuda d'altres persones, no tan sols es treballen valors sinó també actituds positives com: la democràcia, la diversitat, el respecte a un mateix i als altres, el diàleg, la responsabilitat, la cooperació, la convivència, la presa de decisions. i per tant el poder valorar positivament les diferències entre cultures d’una forma constructiva, NATURAL i REFLEXIVA.

En aquesta pac he pogut descobrir molts recursos pedagògics per a treballar la INTERCULTURALITAT i la importància de la seva selecció ja que molts d’ells no estaven actualitzats, fallaven els enllaços o bé els exemples i recursos que mostraven no servien o no s’adaptaven al col•lectiu amb el qual volíem treballar. És clau que un psicopedagog analitzi amb esperit crític els recursos per tal de treure’n el màxim rendiment dels mateixos

El projecte KULTIC (entorn WEBQUEST ) és ideal per potenciar l’aprenentatge col•laboratius i significatius per motivar als alumnes, per posar-los en situacions reals de presa de decisions i consens, d’aprendre a realitzar recerques actives d’informació (en diferents entorns molt interessants i tecnològics actuals) fomentant tots els valors i actituds positives d’una formació INTERCULTURAL

Observo que totes les PACS es complementen: en primer lloc (pac1) observem i analitzem un conflicte intercultural, posteriorment elaborem un material formatiu en format webquest, el qual fomenta un aprenentatge significatiu per tal de donar solució a aquest conflicte (pac2), i finalment avaluem, critiquem i proposem idees per la millora d’ un material semblant (i molt millor) al que hem elaborat(pac3). Personalment el què més m’ha cridat l’atenció és del com es pot treballar la INTERCULTURALITAT d’una manera transversal intensa i motivadora a través d’una eina tan interessant.

El projecte Kultic ofereix eines pedagògiques per donar resposta al contacte entre sensibilitats culturals diverses i els conseqüents problemes cívics i morals que se’n deriven, en entorns web, utilitzat un material fonamentat en activitats de recerca i anàlisi. Les activitats proposades en el projecte Kultic pretenen, sensibilitzar envers la realitat i la potenciació de la capacitat crítica, per ajudar als alumnes a superar estereotips i prejudicis a l’hora que desenvolupar una competència moral i ajustada a l’entorn de la diversitat cultural, que caracteritza les nostres societats, aprofitant la densitat tecnològica i audiovisual del moment. Personalment penso que és una eina didàctica motivadora, apropiada pels alumnes, innovadora en quant a format, material i en el propi procés d'ensenyament - aprenentatge, igual que les webquest utilitzades en la PAC 2, de fet les activitats del projecte Kultic segueixen un esquema comú: inici, tasca, activitat i avaluació.
La PAC 3 dona una guía clara i concisa per conèixer, catalogar i classificar recursos didàctics i a l'hora una gran eina com a futurs psicopedagogs/es en quant a l'orientació i assessorament que podrem realitzar tant amb els alumnes com amb el professorat per tal de treballar aspectes com la interculturalitat de forma transversal dins els currículum educatiu. El projecte Kultic és una bona eina didàctica, amb activitats i tasques apropiades per alumnes de secundària que s'allunya del conflicte que vam viure amb el Joel i la Berta a la PAC 1.

3. Seguiment i evolució de la webquest

La 2a PAC de l’assignatura consisteix en elaborar una webquest per dirigida a treballar la interculturalitat . Us he de confessar que en un principi aquesta activitat em feia molt de respecte ja que, cap de nosaltres, mai havia emprat a classe i menys elaborat una webquest. Per aquest motiu, immediatament després de llegir l’enunciat de la tasca em vaig posar a reflexionar sobre la meva pràctica a l’aula destinada a promoure el coneixement i el respecte de la diversitat cultural. Em venien algunes idees al cap, però no sabia com aplicar-les a l’entorn en webquest. Aleshores, em va venir al cap el tema del joc cooperatiu. Vaig recordar que el dia anterior havia fet a classe un joc cooperatiu basat en l’habilitat física básica com és la força. L’alumnat es va sorprendre molt del fet que entre tots podiem alçar amb ajuda d’un matalàs el pes de diversos companys. També va resultar dita activitat que els alumnes sols volien que superar la seua pròpia marca com a grup. Llavors a Vane se li va acudir de treballar l’intercanvi cultural a partir de la música i de la diversitat de cultures músicals que hi ha en la classe. Com que tots (Vane, Robert i jo) van estar d’acord, vam començar a treballar sobre el tema.

La nostra webquest consta de dues parts: una dedicada a la recerca sobre información sobre les diferents cultures musicals que hi ha a l’aula i l’altra dedicada a la confecció d’un llibre virtual. Pretenem que l’alumnat se n’adoni que l’intercanvi cultural és un fet que ha existit sempre i que constitueix una font de riquesa.

Així doncs, amb la nostra webquest ens proposem desenvolupar en l’alumnat actituds tant de respecte i valoració vers la diferència com de rebuig vers el racisme i la intolerància. També perseguim que l’alumnat porti a terme el diàleg i la comunicació per intercanviar punts de vista atès que ha de realitzar les activitats en petit grup( 4 ó 5 persones) i finalment posar en comú les seves aportacions.

És per això, que pense que la nostra webquest respon als tres nivells d’interculturalitat: d’una banda, el nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement sobre la diversitat cultural a través del treball de recerca sobre la cultura musical; d’una altra, el nivell mitjà o de resolució de conflictes de valors a través de la negociació i el consens exercits en el treball en grup i; per últim, el nivell alt o de transformació cultural tant a través de la descoberta de la integració d’elements musicals d’altres països en la nostra cultura musical,
Al llarg del procés de creació de la webquest, nosaltres mateixes també hem pogut experimentar aquests nivells d’interculturalitat. En primer lloc, ens hem documentat per tal de proposar a l’alumnat les activitats de recerca sobre la cultura musical. En segon lloc, hem negociat els continguts i format de la webquest. I per últim, l'hem elaborat a partir de l’intercanvi i la fusió d’idees aportades per totes tres.

Tenint en compte els nivells d’interculturalitat fomentats, penso que la nostra proposta treballa conceptes interculturals, com ara, diversitat cultural i particularisme a través del descobriment de pràctiques musicals pròpies de cada poble, universalisme a través de la comprovació dels trets comuns entre cultura musical dels diferents pobles, processos d’intercanvi i fusió cultural a través de la constatació de la integració d’elements musicals i pensament postcolonialista i relativisme a través del reconeixement i l’acceptació dels drets i les opinions de tothom. També es rebutgen concepcions contràries a l’interculturalisme, com ara, la jerarquització cultural i l’etnocentrisme a través del tractament equitatiu vers la cultura musical dels diferents pobles i la diversitat d'opinions dels companys, el fonamentalisme cultural rebutjant la discriminació per raons culturals, el xoc cultural demostrant que la convivència i l’intercanvi són possibles i la irreductibilitat comprovant els trets comuns musicals entre pobles.
La nostra webquest, a l’igual que els jocs plantejats pel Joel, també utilitza les TIC . Aquest recurs ens serveix de punt de partida per guiar l’alumnat cap al desenvolupament d’actituds de rebuig vers la intolerància i el racisme a través de l’autoavaluació. Ara bé, a diferència del nostre protagonista de la PAC1, els meus companys i jo hem exposat les nostres idees i opinions al llarg de la creació de la webquest i hem arribat a acords sobre aquesta.

Pel que fa a la forma d’organitzar-nos, tots tres vam escollir l’apartat que volíem dissenyar i ens vam fixar un calendari per fer les nostres propostes. Després cadascú va realitzar les seves aportacions sobre la feina dels altres per tal d'incorporar les modificacions oportunes en funció d’aquestes. Pense que en general hi ha hagut un bon clima d’interacció i d’entendiment entre tots tres la qual cosa ha resultat molt enriquidor.

Comentari de la Pac 1.3

Actualment el desenvolupament de la humanitat i l'evolució de la societat en què vivim avui, està totalment influenciada per la ciència, la tecnologia, la societat i l'educació. Pot ser, que a primera vista, no trobem relació entre aquests conceptes, però com podem observar en el mapa conceptual que he elaborat, si aprofundim un poquet en algun d'aquests conceptes, tots acaben tenint relació entre si.

Invertir en Educació científica i tecnològica, es invertir en el desenvolupament d'un país. És per això que la tecnologia educació es veu obligada a donar un gir i influirà pel constructivisme, la psicologia de Gestalt, la psicologia conductista…
Serà necessària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i de l'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organització educativa. Serà necessari al mateix temps un canvi en el rol del professor i de l'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu. Degut a aquest motiu l’enfocament al debat ha anat cap a considerar que habitualment el tema de les noves tecnologies i l'educació és reduir-lo exclusivament als seus aspectes didàctics, és a dir, considerar-les tan sols un mitjà més en el bagatge de recursos del docent sense assumir que les noves tecnologies estan canviant el món per al que eduquem xiquets i joves. I que tal vegada sigui necessari redefinir les nostres prioritats com a educadors.
La institució escolar, va nàixer, entre altres coses, per a proporcionar informació.
El sistema educatiu no és precisament un ambient en què la tecnologia tingui un paper rellevant per a les tasques que allí es realitzen. És més, els seus practicants, tradicionalment i excepte honroses excepcions, s'han mostrat prou poc inclinats a incorporar novetats en el seu estil de fer les coses. No obstant això, l'actual revolució tecnològica afectarà l'educació formal de múltiples formes. Destaquem, doncs, un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l'aprenentatge.Per un altre costat la societat de la informació està impulsada per un vertiginós avanç científic i està al seu torn sustentada per l'ús de la tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), comporta canvis que aconsegueixen tots els àmbits de l'activitat humana. Els seus efectes es manifesten de manera molt especial en les activitats laborals i en el món educatiu, on tot ha de ser revisat: des de la raó de ser de l'escola i la resta d'institucions educatives, fins a la formació bàsica que precisem les persones, la forma d'ensenyar i d'aprendre, les infraestructures i els mitjans que utilitzem per a això, l'estructura organitzativa dels centres i la seua cultura...

La importància creixent de l'educació informal de les persones és que amb l'omnipresència dels mitjans de comunicació social, els aprenentatges que les persones realitzem informalment a través de les nostres relacions socials, de la televisió i els altres mitjans de comunicació social, de les TIC i especialment d'Internet, cada vegada tenen més rellevància en el nostre bagatge cultural. A més, institucions culturals com a museus, biblioteques i centres de recursos cada vegada utilitzen més aquestes tecnologies per a difondre els seus materials (vídeos, programes de televisió, pàgines web...) entre tota la població. I els portals de contingut educatiu es multipliquen en Internet.

Es necessiten nous coneixements i competències. Els profunds canvis que en tots els àmbits de la societat s'han produït en els últims anys exigeixen una nova formació de base per als joves i una formació contínua al llarg de la vida per a tots els ciutadans. Així, a més de la consideració a tots els nivells dels canvis socioeconòmics que originen els nous instruments tecnològics i la globalització econòmica i cultural, en els plans d'estudis es van incorporant l'alfabetització digital bàsica (cada vegada més imprescindible per a tot ciutadà) i diversos continguts relacionats amb l'ús específic de les TIC en diversos àmbits.

Les institucions educatives poden contribuir amb les seues instal•lacions i les seues accions educatives (cursos, tallers...) a acostar les TIC a col•lectius que d'una altra forma podrien quedar marginats. Per a això, a més d'assegurar la necessària alfabetització digital de tots els seus alumnes, facilitaran l'accés als equips informàtics en horari extraescolar als estudiants que no disposen d'ordinador a casa i ho requereixen.

2 el debat

Durant dues setmanes hem participat en un debat sobre la següent situació. En un IES, en Joel tutor de 4tB d'ESO planifica una activitat per a tutoria per treballar la interculturalitat. Aquest s'inicia a partir d'uns videojocs i continua amb un debat amb l'alumnat. En Joel explica l'activitat a la seva paral•lela, la Berta, per dur-la a terme conjuntament els dos grups de 4t. Aquesta, en veure els jocs, es nega rotundament a participar-hi, al•legant que són racistes i promouen actituds violentes. En Joel no li fa cas i posa en marxa la seva programació amb el seu grup. La Berta alerta els pares de la seva classe i aquests, indignats, amenacen amb una denúncia a inspecció si no es retiren els jocs.
El debat s'ha estructurat en dues carpetes. En la carpeta A, hem començat reflexionant sobre la naturalesa dels jocs( racistes o antiracistes) i hem acabat valorant si el fet de mostrar actituds violentes generen en l'alumnat aquest tipus de conductes. En la carpeta B, hem analitzat la conveniència pedagògica dels jocs i les actuacions de cada tutor.
Crec que ha estat difícil separar les opinions entre un espai i l'altre ja que eren totalment depenent. Coincidim tots en què l'actuació d’En Joel era més interculturalitsta que la de la Berta tot i que cap dels dos ha actuat correctament, donat que tots dos han anat a la seva. Amb les darreres opinions he observat la importància que té : El treball en equip, la bona comunicació entre companys, la tolerància i respecte, abandonar l'egocentrisme i centrar-nos més en les persones , la importància del context i de la formació del professorat per a desenvolupar nous estils d'ensenyament, d'actituds de respecte i tolerància.
La importància que té analitzar la nostra pròpia pràctica i ser crítics amb ella , que cal treballar la interculturalitat de forma col•lectiva i no individual, transversal i sobretot, tenint en compte tots els agents que hi actuen,.. també la família.
Pensi que el debat ha resultat molt profitós perquè ens ha permès arribar a una interpretació més profunda de la situació plantejada respecte la naturalesa dels jocs i la seva conveniència.
Es fàcil, com a mestra, tenir una reacció com la Berta i poder criticar els jocs de racistes i intolerants. Però m’ha adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. La naturalesa dels jocs, com el tipus d'actituds que promouen dependran de l'ús que se'n faci. Per això, es imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran els jocs per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs estiga determinada per la planificació , i la seua eficàcia estarà condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre.
En Joel tria uns jocs com a recurs motivador dels seus alumnes aprofitant les noves tecnologies. L’objectiu basat en el trencament d’ estereotips i fomentació del sentit crític, estarà condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat,per transformant les seues actituds de respecte cap a la diversitat cultural, i de crítica davant situacions de discriminació social.
I transcorrin els dies hem anat canviant d'opinió i, fins i tot, ens hem adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. En general hem arribat a la conclusió que tant la naturalesa dels jocs com el tipus d'actituds que promoguin dependran de l'ús que se'n faci. Per això, hem arribat a l'acord que resulta imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs està determinada per la planificació del docent, l'eficàcia de la qual, com vam afirmar, està condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre explicitada en el PEC, PCC, PAT...
Aquestes conclusions resulten molt profitoses, com he comentat anteriorment, perquè ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica. Ens fa adonar que l'èxit de les nostres programacions no es basa únicament en els recursos didàctics seleccionats, sinó en l'anàlisi del context en què s'aplicaran aquests. En Joel tria uns videojocs com a recurs motivador per a l'alumnat, aprofitant les noves tecnologies. Ara bé, l'assoliment dels seus propòsits( trencar estereotips i fomentar un sentit crític) està condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat al llarg del procés, identificant i modificant possibles conductes intolerants i transformant-les en actituds de respecte vers la diversitat cultural, i de rebuig i de reacció crítica davant situacions de discriminació social.
Totes aquestes reflexions han sigut fruit de les aportacions que hem realitzat tots al llarg de dues setmanes. Gràcies als punts de vista que hem anat donant cadascú, hem evolucionat des d'una interpretació força superficial sobre la naturalesa dels jocs i la seva adequació didàctica a una de més fonamentada. Segurament, si no haguéssim participat en el debat, ens hauríem quedat amb la primera impressió sobre els jocs i no els hauríem donat cap possibilitat, com va fer la Berta. Així doncs, les aportacions de cadascú ens han servit per intercanviar opinions i crear-ne una altra de més completa, gràcies al diàleg i al consens; principis clau, precisament, de la interculturalitat.
Crec que el cas debatut resulta important per al nostre aprenentatge perquè no només fa una anàlisi dels requisits que comporta l'educació intercultural( coordinació i consens del professorat, avaluació inicial del context al que va dirigit, habilitat del docent per conduir el procés cap als fins pretesos, tractament transversal...) sinó que també fomenta que analitzem la nostra pròpia pràctica educativa( com hauríem actuat nosaltres en una situació similar?, tenim en compte les possibles conseqüències a l'hora de triar les activitats?, com podríem solucionar aquest conflicte?...)
També ens ha permès revisar els conceptes del mòdul 1 de l'assignatura i relacionar-los amb el cas. Per exemple, hem identificat el conflicte resultant amb el xoc entre cultures, hem qualificat els jocs de políticament incorrectes, hem associat el joc " Xuta un immigrant" amb el tractament d'aquest com a mercaderia, hem associat els jocs amb les relacions de poder entre cultura dominant/ minoritària i la consegüent jerarquització d'aquestes, hem identificat la postura dels tutors amb la incapacitat de considerar el punt de vista de l'altre i d'intentar imposar el seu( etnocentrisme, irreductibilitat, assimilació i aculturació), hem reconegut una perspectiva fonamentalista en els jocs ja que substitueixen la raó de raça per la de cultura per discriminar, etc. Queda clar doncs, que hem treballat força els conceptes del mòdul 1, cosa que , al meu parer, no ha succeït tant amb els del mòdul 2. Crec que hauria sigut bo d'aprofundir més en els diferents models d'integració dels diferents països mostrats, la diversitat d'actuacions de les polítiques públiques, les diferents polítiques franceses i britàniques d'integració de les minories, segons Didier Lapeyronnie, l'anàlisi dels models d'educació intercultural presentats de diferents països.
Per concloure, al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per en Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies al intercanvi d'opinions i la comunicació, hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç. D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2, tot i que ens ha faltat incidir una mica més en els d'aquest últim.

Benvinguts a Noves Tecnologies

Aquest blog ha estat creat per compartir el seguiment i l'avaluació de dues assignatures: per un costat, Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació, i per l'altre Interculturalitat. Utilitze l’ordinador i Internet totes les dies, però els meus coneixements es basen en el que fins ara necessitava. Espere que amb aquestes noves assignatures amplie els meus coneixements per a poder enriquir el meu treball diari. Segur que si.

Pregunta 9:

9. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __10____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: __10____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ____10____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __10___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _10____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __8___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ____9___
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __9____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ____7____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____9____

Fins prompte

Nova resposta a la pregunta 9: Desprès de les lectures arribe a prendre aquestes noves decisions respecte al qüestionari:

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __3___
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: ___7___
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : ___10_____
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: __2___
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: __10___
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: __2___
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: ___5____
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __8____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: ___8_____
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: ____3____

Qüestionari d'Avaluació Inicial

Després de la PAC1 i de la lectura del segon mòdul:JONASSEN, D. (2003): “TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista” us presente el qüestionari i les respostes d'avaluació inicial i desprès la revisió de les respostes amb unes anotacions informals en color blau .

1.¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social?
Si. Davant la necessitat de l’esser humà de solucionar problemes, ajudar per a fer més fàcil la seua subsistència, qualitat de vida, a més de demostrar el seu enginy cada vegada més complexe, fa que tot aquest progrés del coneixement tecnològic i científic juntament amb el desenvolupament socioeconòmic siguen factors que han facilitat l’avanç i la innovació tecnològica. Els factors que intervenen progrés tecnològic són doncs: el coneixement i els conceptes cientificotecnològics, les tècniques de treball, els factors econòmics, els materials i les seues propietats i la informàtica. L’aplicació coordinada d’un conjunt de coneixements i habilitats a fi de crear una solució que permeta a l’esser humà satisfer les seues necessitats o resoldre els seus problemes és el que garanteix el progrés.
Per tant, els canvis tecnològics i científics influeixen, modelen i transformen la societat en la qual tenen lloc.
Pense en una estreta relació entre CTS, però no vull dir que una fa progressar l’altra perquè crec que això es caure en el determinisme científic. Pense en una retroalimentació mútua i recíproca.

2.¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
Si. Com abans he comentat, si la finalitat de les diferents tecnologies es encarregar-se de resoldre problemes, buscar necessitats i provar la solució més adequada, a més d’avaluar les conseqüències, pense que hi ha una garantia de neutralitat ideològica donat que al final som nosaltres els que critiquem, valorem i som conscients de l’efecte que ens puga produir.
Encara que la ideologia està implícita en tot allò que fem com a éssers d’un determinat grup social que formem part.
Ara crec que no hi ha una neutralitat ideològica. Al mòdul segon (el de David Jonassen), es diu que “segons Wittgenstein, el que sabem es basa en la possibilitat del dubte. Sabem moltes coses, però mai no podem tenir la certesa de saber-les. Aquesta incertesa només pot modificar-se amb els esforços per saber més sobre el món”. Aquesta inquietud de per conèixer és el motor de la ciència. La frase m’ha encantat i l’adapto al coneixment científic dient que mai tindrem la certesa de que sigui “científic” és a dir, del tot “neutral” ideològicament.

3.Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Des de la meua experiència de 21 anys en l’ensenyament, a dia d’ara puc assegurar que és un requisit indispensable, tant en l’organització d’un centre com en la tasca diària dels professionals de l’educació.
Aquesta afirmació és evident. La tecnologia és el conjunt de mecanismes, habilitats... que emprem en els nostres processos quotidians per a produir objectes i/o per adaptar el medi que ens envolta a les nostres necessitats. Per tant, quan realitzem activitats d’educació apliquem tecnologia i reflexionem sobre la tecnologia que apliquem per tal que es reflecteix, el més fidelment possible, la realitat quotidiana de la societat per a la qual volem educar. En l’actualitat, l’evolució tecnològica és molt més vertiginosa. Motiu per la qual es necessària per adaptar l’escola als canvis produïts en la societat.

Continue pensant el mateix, potser encara amb més força i amb més arguments per defensar-ho. És a dir, amb major compromís i càrrega cognitiva.

4.¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Les causes que originen els profunds canvis en l’actualitat, són deguts principalment a la necessitat de satisfer les necessitats de la societat. Supose que hi ha moltes i diverses causes. Caldria recolzar-nos en el fenomen de la globalització. La fàcil circulació i contacte d’informació, individus, tecnologia, coneixements, ideologies... Els horitzons del món actual són molt més amplis del que ho havien estat mai, la qual cosa, a nivell social, comporta una nova manera de fer més dinàmica i constantment canviant..
Partiria de la mateixa hipòtesi, però li donaria major riquesa als meus arguments, en altres paraules, els elements del model de l’argumentació de Toulmin, si es donés el cas, foren més i més complerts.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa.

La tecnologia educativa és el resultat de les aplicacions de conceptes i teories referents a l’educació per a poder solucionar problemes i situacions d’ensenyament-aprenentatge, proporcionant a l’educador les ferramentes de planificació i desenvolupament, per a millorar el procés d’E-A mitjançant la consecució d’objectius i buscant l’efectivitat en l’aprenentatge.

Diria que l’objecte d’estudi no és tant la TE en si mateixa com les avantatges i prestacions que ens pot comportar (per dir-ho d’una manera breu, senzilla i ràpida...)

Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.

Transmetre un coneixement crec que és un procés de caire més representatiu i per tant relacionat amb l’evolució, per exemple la transmissió oral d’una rondalla. La construcció del coneixement és a partir de la interacció amb el seu entorn físic i social i el resultat dependrà del desenvolupament de les seues capacitats cognitives, per exemple seria la moraleja d’aquesta rondalla i la seua aplicació en la vida quotidiana.

6.Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Podem relacionar aquesta afirmació amb la resposta anterior. Ja que crec que les persones construïm el coneixement a partir de la interacció amb l’entorn físic i social però com també he dit abans el resultat dependrà del desenvolupament de les seues capacitats cognitives. La realitat de les persones es construeix mitjançant la interacció, aplicació i reajustes dels coneixements de les persones amb el medi.
Després de llegir el mòdul de Jonassen, aquesta resposta em sembla extremadament pobra. Suposa que ara tindria molt més a dir-hi.

7.¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

No. Simplement crec que és el contrari, a partir de la meua interacció amb l’entorn de la UOC, estem (o estic) construint una sèrie de coneixements el resultat dels quals dependrà de les nostres (o meues) capacitats cognitives.

10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?

El meu grau de compromís amb el mapa conceptual és molt alt. El defensaria perquè en el moment present és la idea que tinc com a més correcta, encara que ofereix molts aspectes a concretar, per tant, pot canviar, reconstruir-se i afinar un poc més els conceptes, a més de les seues relacions o interrelacions.

Més que mai estic convençuda d’aquest canvi conceptual! Tal com el terme de “compromís conceptual” donaria un sentit més profund a la pregunta i per tant implicaria un tipus diferent de resposta

11. Conclusions: Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Les primeres impressions són molt positives. Però amb moltes inseguretats i dubtes que supose a la llarga aniran minvant.

1 entrada. Molt personal

Benvinguts/des al meu blog, us convide a la inauguració, a més de compartir amb tots vosaltres la meva primera entrada.
El repte que suposa aconseguir una plena integració de les persones immigrants, sempre dona pas a un que pensar, proposar i sobre tot experimentar. El nostre sistema educatiu, és el lloc on sol aparèixer la majoria de les reflexions i propostes, i és l’espai social idíl•lic per a desenvolupar un treball efectiu. Tots sabem que primer la família i desprès l’escola són els principals agents de socialització. L’escola representa un lloc d’encontre entre estudiants de diferents cultures els quals es relacionen i interactuen entre ells mitjançant experiències educatives, però també informals. Per aquest motiu, els centres educatius deuen proporcionar als estudiants programes que els ajuden a desenvolupar habilitats per a comprendre aquest univers de gents i experiències plurals, que els permet desenvolupar els seus potencials per aconseguir vides socialment constructives i realitzables en un món divers.
Ens veiem .
Mati