Conclusió

És possible que el disseny d’una activitat d’aprenentatge significatiu mitjançat per un docent i les tics per a una alumna, esdevingui alhora un aprenentatge significatiu per al mateix docent? Doncs si. Possiblement aquesta sigui la conclusió més important de totes les que són possible extreure d’aquesta tasca. Això ha estat possible perquè el mateix disseny de l’activitat, en la qual Adelaide és un aprenentatge significatiu per a ella, obliga al docent a plantejar-se un problema, entendre’l i referir-se als seus coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució que esdevé significatiu qual arrela en aquest coneixements previs per forçar a una reestructuració dels models mentals.
Però, per què mitjançada per les TIC’s? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.

Conclusió al projecte final.

L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.

Fins la conclusió final.

La valoració de l'argumentació gràfica.

Es l’argumentació una via com a solució d’un problema mal estructurat, en el que intervenen dos models conceptuals oposats. Cal proposar una solució per a poder-la demostrar argumentalment. Aquest argument suposa el coneixement adquirit de forma que aquesta dinàmica de resolució de problemes mal estructurada ens permeti disposar de dades per avaluar el tipus i grau de coneixement nostre.
El treball realitzat ens permet entrenar les possibilitats de l’argumentació com a solució de problemes.
La representació gràfica del model mental permet una representació visual de la tesi, el fil argumentatiu i les conclusions i ens fa veure que s’ha construït o complexat un model mental com a resultat d’un aprenentatge significatiu.
La representació de tot el model mental a través dels mapes conceptuals possibilita l’assoliment d’un model mental col·laboratiu a partir de múltiples representacions que s’han construït des de la col·laboració en una tasca significativa.
L’activitat també ens ajuda a reflexionar sobre la significació del raonament en quant proposa una solució argumentada que depèn de les eleccions desenvolupades. Dona lloc a una proposta de solució, però no la convicció de ser l’única. La solució requereix una premissa i una conclusió de manera que el procés dialèctic doni continuïtat a la validació de la hipòtesi, per tant és necessari construir un argument.
Aquest exercici argumental demana validar la hipòtesi a partir de la consistència de la conclusió. La hipòtesi de solució i la conclusió requereix justificar l’elecció de les premisses significatives i aportar proves per tal elecció.
Requereix identificar solucions alternatives que ens permeti contrastar si la solució seleccionada s’ajusta a les proves aportades. Aquest procés de raonament entre una hipòtesi i les proves justifiquen una solució adequada per a la resolució de problemes.
Aquest entorn ha possibilitat la construcció conjunta de solucions. La intenció inicial d’aprendre es basa a través de l’anàlisi, les proporcions i la formulació d’arguments sobre els conceptes, les seues relacions i la corresponent contextualització.

Bon dia

El debat com a entorn virtual. Un petit comentari.

El fil de debat és l’espai on es desenvolupa la interacció necessària per a desenvolupar el treball col·laboratiu i resulta imprescindible per a assolir la construcció col·lectiva de significats. Per tant l’espai de debat no es només una transformació de l’entorn on es comparteixen coneixements, sinó que es una eina que permet desenvolupar-lo de manera tangible i conjunta amb a-maps. També valorem la idoneïtat del intercanvi quan es produeix de manera asincrònica coma una opció intencional que afavoreix el intercanvi independentment del temps i que facilita l’organització jeràrquica de les diferents participacions permetent copsar visualment el procés argumentatiu i de resposta de cada fil, afavorint la operativitat, d’intercanvi de coneixements complex i difícilment adquirit si fora sincrònica.
Els mapes conceptuals permeten copsar els fils argumentatius de manera gràfica i permeten estructurar les diferents aportacions amb la finalitat de construir col·lectivament mapes argumentals dels coneixements compartits.
Valori totes les eines utilitzades al debat (boletes, intervencions ocasionals...) donat que ens ha permet la construcció de significats compartits, de manera que no es limiti a un simple intercanvi comunicatiu, en aquest entorn cada participant pot resultat amés de constructor de coneixement col·lectiu, subjecte d’aprenentatge.

Fins prompte.

5. Tancament de l'assignatura i avaluació.

Sobre l’assignatura…
Aquesta assignatura ha tingut un plantejament pràctic i progressiu des del seu inici. Al igual que ha mostrat com les TIC’s poden ser una eina útil i de mediació en els processos d’aprenentatge. Aquests dos aspectes són els que principalment han afavorit un aprenentatge significatiu i ens han fet disfrutar de l’assignatura com a experiència pràctica. Des de la primera pac, ja vam prendre contacte amb les TIC. I ara, que ja acaba l’assignatura, podem dir que hem conegut un ventall ampli de recursos d’aquest tipus, que com molt bé es va dir en la última pac, ens servirà per fer-nos un arxiu amb tots ells, per utilitzar-los i anar-los ampliant i actualitzant.
A nivell conceptual, a la primera pac al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per el Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies al intercanvi d'opinions i la comunicació, hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç. D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2.
La segona pac es va construïr de forma col·laborativa. Entre tots tres companys vam elaborar una unitat didàctica en format Webquest orientada a superar prejudicis i estereotips amb el grup de secundària. En el desenvolupament d’aquesta activitat el més interessant va ser l’exploració per internet buscant recursos que fossin didàctics, fet que va suposar tota una descoberta de webs que tracten el tema de la interculturalitat, algunes amb profunditat.

Finalment, en la tercera activitat, el més significatiu ha estat conèixer el projecte Kultic, per la seva capacitat de fomentar aprenentatges i per tots els recursos que ofereix. També per l’enfoc constructivista que té, que permet la construcció col·laborativa dels coneixements, molt adequat pels alumnes de secundària. Un cop més l’aprenentatge ha estat mediatitzat per les TIC. Totes tres activitats han afavorit el meu aprenentatge i han facilitat que, arribats a aquest punt de l’assignatura, pugui dir que he construït un concepte d’interculturalitat diferent al que tenia, que parteix d’un model d’educació intercultural crític, que hem dóna arguments i hem permet continuar reflexionant, no només com estudiant sinó des del propi àmbit educatiu i de treball.

Sobre el blog…
La utilització del blog com a eina de treball ha estat un acert en aquesta assignatura ja que ha facilitat una reflexió continuada, un procés d’autoavaluació i una interacció amb els companys/es de l’aula. Per altra banda, l’elaboració del blog ha suposat conèixer un recurs de caràcter tecnològic vàlid pels contextos d’aprenentatge que com a professionals de l’àmbit educatiu ens podrà ser útil en més d’una ocasió per mediar en processos d’ensenyament-aprenentatge.Observi que el blog ha servit per :

- Ser un espai de REFLEXIÓ, RESUM i d’INTERCANVI.
- Conèixer altres punts de vista (els dels companys) i no només aprendre de les seves opinions sinó també dels recursos i eines que aportaven addicionalment i es podien veure al seu blog (enllaços, videos, ...)
- Aprendre a utilitzar aquest entorn (quan veies que un company havia penjat un vídeo).
- En definitiva: el blog ha tingut un paper actiu, ha possibilitat un treball col.laboratiu i adaptatiu (cadascú al seu ritme) és a dir , ens ha permès construir un aprenentatge SIGNIFICATIU, fruit d’un procés CONSTRUCTIU (hem adaptat noves idees a un coneixement previ, a partir de debats, d’apunts, d’altres companys, i per tant utilitzant interaccions amb el medi per a “construir-nos”); COL·LABORATIU (hem interactuat llegint els altres blogs i fent aportacions, per tant hem incrementat, sense adonar-nos també en la recerca activa d’informació i per tant el nostre aprenentatges ha estat : INTENCIONAL (intentar aconseguir coneixements d’una manera activa i volguda, i també CONVERSACIONAL ( beneficiar-nos del fet de pertànyer a una comunitat – l’aula - on es construeix coneixement). I per acabar, està clar que ha estat un aprenentatge CONTEXTUALITZAT, i hem pogut organitzar tota aquesta informació de forma ÚTIL i RESPONSABLE (gràcies a la mediació de l’Eli ) I , sobretot : REFLEXIVA ja que UN cop finalitzades totes les pacs, calia sempre fer una REFLEXIÓ personal d’aquestes.En el meu cas, he compartit aquest espai entre dues assignatures, aprofitant que totes dues li han donat un enfoc formatiu i avaluatiu.

Avaluació de l’assignatura…
Les meves expectatives inicials de l’assignatura d’Interculturalitat s’han superat amb escreix . Crec sincerament que els meus objectis inicials ( trobar eines que donin resposta a un tractament intercultural de l’educació, que puguin ajudar-me a la millora de la meva pràctica professional i que em servís com a enriquiment personal per participar en una convivència on s’intenti dia a dia superar les barreres dels prejudicis i les pors) no només s’han assolit sinó que s’ha anat més enllà: al relacionar teoria,pràctica real i contextualitzada amb NTIC han millorat les meves competències necessàries per ser una futura picopedagoga.
L’avaluació que en faig és EXCEL.LENT. L’aprenentatge sempre és dinàmic i així ho hem vist al llarg de l’assignatura. També hem après a saber fer ús crític i reflexiu dels recursos que tenim al nostre abast i conèixer diferents actituds i les seves conseqüències en el del tractament de la diversitat, base fonamental per a futurs psicopedagogs. Aquesta assignatura m’ha permès:

- Enriquir-me personalment a través de les aportacions dels companys i de la guia dels docents.
- Veure l’alt potencial educatiu que tenen els entorns de treball col·laboratiu com són el BLOG i la WEBQUEST.
- Descobrir la gran quantitat de recursos informàtics existents, la seva diversitat i la necessitat de ser crítics amb ell per tal de saber discriminar correctament.
- La importància de saber fomentar la participació , la reflexió (individual i col·lectiva) i de treballar la INTERCULTURALITAT d’una manera transversal intensa i motivadora des de la tolerància i el respecte.

A partir de la primera activitat que va ser el Debat on vam estar en contacte amb els conceptes assocats a la Interculturalitat (etnocentrisme, assimilació, multiculturalitat, relativisme cultural, interculturalitat...) totes les altres activitats es plantejaven ben encadenades i, com ja vaig comentar després de’analitzar la Pac4, la coherència entre totes les activitats era evident.
A més he d’afegir que m’ha estat molt útil al desenvolupar aquesta activitat juntament amb Noves Tecnologies per perdre la por i l’angoixa inicial davant la utilització del blog o la creació (per primera vegada) d’una webquest.
En la realització de les activitats s’ha prioritzat objectius com ser capaços de reflexionar i argumentar davant contextos de diversitat cultural, d’elaborar i analitzar críticament (possibilitats i limitacions) de material en red i, sobretot, ser capaços de treballar en entorns col.laboratius i adonar-nos de l’alt potencial educatiu que tenen aquestes eines.
Finalitzar dient que estic molt satisfeta amb el plantejament de l’assignatura i amb el meu aprenentatge, ja que donant un sentit més global el que he aprés em serveix tant per aplicar a la meva tasca professional com per la continuïtat dels meus estudis a la UOC: molt transversal i funcional!

Fins prompte!

4.- Valoració personal de l'avaluació dels recursos Telemàtics per a la Interculturalitat

En aquesta tercera PAC hem analitzat i avaluat el material online del projecte KULTIC (http://www.kultic.net/) . El material es basa en activitats de recerca i anàlisi de la realitat, de l’entorn i per tant del contacte entre cultures incidint en temes controvertits, tot incidint en la sensibilitat i la capacitat crítica dels destinataris i amb l'objectiu d'ajudar-los a superar estereotips i prejudicis. La finalitat del mateix és desenvolupar una competència moral ajustada a l'entorn de diversitat cultural utilitzant les TIC.

Fomenta l’aprenentatge significatiu. El respecte i la convivència s’utilitzen com a valor social, viure la diversitat a l’aula de forma positiva. En el KULTIC l'alumne és capaç de fer i d'aprendre sol i de fer i d'aprendre amb ajuda d'altres persones, no tan sols es treballen valors sinó també actituds positives com: la democràcia, la diversitat, el respecte a un mateix i als altres, el diàleg, la responsabilitat, la cooperació, la convivència, la presa de decisions. i per tant el poder valorar positivament les diferències entre cultures d’una forma constructiva, NATURAL i REFLEXIVA.

En aquesta pac he pogut descobrir molts recursos pedagògics per a treballar la INTERCULTURALITAT i la importància de la seva selecció ja que molts d’ells no estaven actualitzats, fallaven els enllaços o bé els exemples i recursos que mostraven no servien o no s’adaptaven al col•lectiu amb el qual volíem treballar. És clau que un psicopedagog analitzi amb esperit crític els recursos per tal de treure’n el màxim rendiment dels mateixos

El projecte KULTIC (entorn WEBQUEST ) és ideal per potenciar l’aprenentatge col•laboratius i significatius per motivar als alumnes, per posar-los en situacions reals de presa de decisions i consens, d’aprendre a realitzar recerques actives d’informació (en diferents entorns molt interessants i tecnològics actuals) fomentant tots els valors i actituds positives d’una formació INTERCULTURAL

Observo que totes les PACS es complementen: en primer lloc (pac1) observem i analitzem un conflicte intercultural, posteriorment elaborem un material formatiu en format webquest, el qual fomenta un aprenentatge significatiu per tal de donar solució a aquest conflicte (pac2), i finalment avaluem, critiquem i proposem idees per la millora d’ un material semblant (i molt millor) al que hem elaborat(pac3). Personalment el què més m’ha cridat l’atenció és del com es pot treballar la INTERCULTURALITAT d’una manera transversal intensa i motivadora a través d’una eina tan interessant.

El projecte Kultic ofereix eines pedagògiques per donar resposta al contacte entre sensibilitats culturals diverses i els conseqüents problemes cívics i morals que se’n deriven, en entorns web, utilitzat un material fonamentat en activitats de recerca i anàlisi. Les activitats proposades en el projecte Kultic pretenen, sensibilitzar envers la realitat i la potenciació de la capacitat crítica, per ajudar als alumnes a superar estereotips i prejudicis a l’hora que desenvolupar una competència moral i ajustada a l’entorn de la diversitat cultural, que caracteritza les nostres societats, aprofitant la densitat tecnològica i audiovisual del moment. Personalment penso que és una eina didàctica motivadora, apropiada pels alumnes, innovadora en quant a format, material i en el propi procés d'ensenyament - aprenentatge, igual que les webquest utilitzades en la PAC 2, de fet les activitats del projecte Kultic segueixen un esquema comú: inici, tasca, activitat i avaluació.
La PAC 3 dona una guía clara i concisa per conèixer, catalogar i classificar recursos didàctics i a l'hora una gran eina com a futurs psicopedagogs/es en quant a l'orientació i assessorament que podrem realitzar tant amb els alumnes com amb el professorat per tal de treballar aspectes com la interculturalitat de forma transversal dins els currículum educatiu. El projecte Kultic és una bona eina didàctica, amb activitats i tasques apropiades per alumnes de secundària que s'allunya del conflicte que vam viure amb el Joel i la Berta a la PAC 1.