Comentari de la Pac 1.3

Actualment el desenvolupament de la humanitat i l'evolució de la societat en què vivim avui, està totalment influenciada per la ciència, la tecnologia, la societat i l'educació. Pot ser, que a primera vista, no trobem relació entre aquests conceptes, però com podem observar en el mapa conceptual que he elaborat, si aprofundim un poquet en algun d'aquests conceptes, tots acaben tenint relació entre si.

Invertir en Educació científica i tecnològica, es invertir en el desenvolupament d'un país. És per això que la tecnologia educació es veu obligada a donar un gir i influirà pel constructivisme, la psicologia de Gestalt, la psicologia conductista…
Serà necessària la implantació d'un nou currículum real i que s'adapti a les necessitats del professor i de l'alumnat, un currículum real, que proporcioni una determinada organització educativa. Serà necessari al mateix temps un canvi en el rol del professor i de l'alumne per a poder desenvolupar un aprenentatge significatiu. Degut a aquest motiu l’enfocament al debat ha anat cap a considerar que habitualment el tema de les noves tecnologies i l'educació és reduir-lo exclusivament als seus aspectes didàctics, és a dir, considerar-les tan sols un mitjà més en el bagatge de recursos del docent sense assumir que les noves tecnologies estan canviant el món per al que eduquem xiquets i joves. I que tal vegada sigui necessari redefinir les nostres prioritats com a educadors.
La institució escolar, va nàixer, entre altres coses, per a proporcionar informació.
El sistema educatiu no és precisament un ambient en què la tecnologia tingui un paper rellevant per a les tasques que allí es realitzen. És més, els seus practicants, tradicionalment i excepte honroses excepcions, s'han mostrat prou poc inclinats a incorporar novetats en el seu estil de fer les coses. No obstant això, l'actual revolució tecnològica afectarà l'educació formal de múltiples formes. Destaquem, doncs, un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement i de l'aprenentatge.Per un altre costat la societat de la informació està impulsada per un vertiginós avanç científic i està al seu torn sustentada per l'ús de la tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), comporta canvis que aconsegueixen tots els àmbits de l'activitat humana. Els seus efectes es manifesten de manera molt especial en les activitats laborals i en el món educatiu, on tot ha de ser revisat: des de la raó de ser de l'escola i la resta d'institucions educatives, fins a la formació bàsica que precisem les persones, la forma d'ensenyar i d'aprendre, les infraestructures i els mitjans que utilitzem per a això, l'estructura organitzativa dels centres i la seua cultura...

La importància creixent de l'educació informal de les persones és que amb l'omnipresència dels mitjans de comunicació social, els aprenentatges que les persones realitzem informalment a través de les nostres relacions socials, de la televisió i els altres mitjans de comunicació social, de les TIC i especialment d'Internet, cada vegada tenen més rellevància en el nostre bagatge cultural. A més, institucions culturals com a museus, biblioteques i centres de recursos cada vegada utilitzen més aquestes tecnologies per a difondre els seus materials (vídeos, programes de televisió, pàgines web...) entre tota la població. I els portals de contingut educatiu es multipliquen en Internet.

Es necessiten nous coneixements i competències. Els profunds canvis que en tots els àmbits de la societat s'han produït en els últims anys exigeixen una nova formació de base per als joves i una formació contínua al llarg de la vida per a tots els ciutadans. Així, a més de la consideració a tots els nivells dels canvis socioeconòmics que originen els nous instruments tecnològics i la globalització econòmica i cultural, en els plans d'estudis es van incorporant l'alfabetització digital bàsica (cada vegada més imprescindible per a tot ciutadà) i diversos continguts relacionats amb l'ús específic de les TIC en diversos àmbits.

Les institucions educatives poden contribuir amb les seues instal•lacions i les seues accions educatives (cursos, tallers...) a acostar les TIC a col•lectius que d'una altra forma podrien quedar marginats. Per a això, a més d'assegurar la necessària alfabetització digital de tots els seus alumnes, facilitaran l'accés als equips informàtics en horari extraescolar als estudiants que no disposen d'ordinador a casa i ho requereixen.

2 el debat

Durant dues setmanes hem participat en un debat sobre la següent situació. En un IES, en Joel tutor de 4tB d'ESO planifica una activitat per a tutoria per treballar la interculturalitat. Aquest s'inicia a partir d'uns videojocs i continua amb un debat amb l'alumnat. En Joel explica l'activitat a la seva paral•lela, la Berta, per dur-la a terme conjuntament els dos grups de 4t. Aquesta, en veure els jocs, es nega rotundament a participar-hi, al•legant que són racistes i promouen actituds violentes. En Joel no li fa cas i posa en marxa la seva programació amb el seu grup. La Berta alerta els pares de la seva classe i aquests, indignats, amenacen amb una denúncia a inspecció si no es retiren els jocs.
El debat s'ha estructurat en dues carpetes. En la carpeta A, hem començat reflexionant sobre la naturalesa dels jocs( racistes o antiracistes) i hem acabat valorant si el fet de mostrar actituds violentes generen en l'alumnat aquest tipus de conductes. En la carpeta B, hem analitzat la conveniència pedagògica dels jocs i les actuacions de cada tutor.
Crec que ha estat difícil separar les opinions entre un espai i l'altre ja que eren totalment depenent. Coincidim tots en què l'actuació d’En Joel era més interculturalitsta que la de la Berta tot i que cap dels dos ha actuat correctament, donat que tots dos han anat a la seva. Amb les darreres opinions he observat la importància que té : El treball en equip, la bona comunicació entre companys, la tolerància i respecte, abandonar l'egocentrisme i centrar-nos més en les persones , la importància del context i de la formació del professorat per a desenvolupar nous estils d'ensenyament, d'actituds de respecte i tolerància.
La importància que té analitzar la nostra pròpia pràctica i ser crítics amb ella , que cal treballar la interculturalitat de forma col•lectiva i no individual, transversal i sobretot, tenint en compte tots els agents que hi actuen,.. també la família.
Pensi que el debat ha resultat molt profitós perquè ens ha permès arribar a una interpretació més profunda de la situació plantejada respecte la naturalesa dels jocs i la seva conveniència.
Es fàcil, com a mestra, tenir una reacció com la Berta i poder criticar els jocs de racistes i intolerants. Però m’ha adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. La naturalesa dels jocs, com el tipus d'actituds que promouen dependran de l'ús que se'n faci. Per això, es imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran els jocs per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs estiga determinada per la planificació , i la seua eficàcia estarà condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre.
En Joel tria uns jocs com a recurs motivador dels seus alumnes aprofitant les noves tecnologies. L’objectiu basat en el trencament d’ estereotips i fomentació del sentit crític, estarà condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat,per transformant les seues actituds de respecte cap a la diversitat cultural, i de crítica davant situacions de discriminació social.
I transcorrin els dies hem anat canviant d'opinió i, fins i tot, ens hem adonat que aquests per si mateixos no són ni racistes ni antiracistes. En general hem arribat a la conclusió que tant la naturalesa dels jocs com el tipus d'actituds que promoguin dependran de l'ús que se'n faci. Per això, hem arribat a l'acord que resulta imprescindible analitzar prèviament el context en què s'aplicaran per determinar el seu grau d'adequació. Així doncs, cal avaluar la manera de pensar i d'actuar de l'alumnat, les condicions del seu entorn... De forma que la conveniència pedagògica dels jocs està determinada per la planificació del docent, l'eficàcia de la qual, com vam afirmar, està condicionada pel grau de coordinació i de consens entre el professorat i la seva coherència amb la línia pedagògica del centre explicitada en el PEC, PCC, PAT...
Aquestes conclusions resulten molt profitoses, com he comentat anteriorment, perquè ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pròpia pràctica. Ens fa adonar que l'èxit de les nostres programacions no es basa únicament en els recursos didàctics seleccionats, sinó en l'anàlisi del context en què s'aplicaran aquests. En Joel tria uns videojocs com a recurs motivador per a l'alumnat, aprofitant les noves tecnologies. Ara bé, l'assoliment dels seus propòsits( trencar estereotips i fomentar un sentit crític) està condicionat per la seva habilitat per conduir les actuacions de l'alumnat al llarg del procés, identificant i modificant possibles conductes intolerants i transformant-les en actituds de respecte vers la diversitat cultural, i de rebuig i de reacció crítica davant situacions de discriminació social.
Totes aquestes reflexions han sigut fruit de les aportacions que hem realitzat tots al llarg de dues setmanes. Gràcies als punts de vista que hem anat donant cadascú, hem evolucionat des d'una interpretació força superficial sobre la naturalesa dels jocs i la seva adequació didàctica a una de més fonamentada. Segurament, si no haguéssim participat en el debat, ens hauríem quedat amb la primera impressió sobre els jocs i no els hauríem donat cap possibilitat, com va fer la Berta. Així doncs, les aportacions de cadascú ens han servit per intercanviar opinions i crear-ne una altra de més completa, gràcies al diàleg i al consens; principis clau, precisament, de la interculturalitat.
Crec que el cas debatut resulta important per al nostre aprenentatge perquè no només fa una anàlisi dels requisits que comporta l'educació intercultural( coordinació i consens del professorat, avaluació inicial del context al que va dirigit, habilitat del docent per conduir el procés cap als fins pretesos, tractament transversal...) sinó que també fomenta que analitzem la nostra pròpia pràctica educativa( com hauríem actuat nosaltres en una situació similar?, tenim en compte les possibles conseqüències a l'hora de triar les activitats?, com podríem solucionar aquest conflicte?...)
També ens ha permès revisar els conceptes del mòdul 1 de l'assignatura i relacionar-los amb el cas. Per exemple, hem identificat el conflicte resultant amb el xoc entre cultures, hem qualificat els jocs de políticament incorrectes, hem associat el joc " Xuta un immigrant" amb el tractament d'aquest com a mercaderia, hem associat els jocs amb les relacions de poder entre cultura dominant/ minoritària i la consegüent jerarquització d'aquestes, hem identificat la postura dels tutors amb la incapacitat de considerar el punt de vista de l'altre i d'intentar imposar el seu( etnocentrisme, irreductibilitat, assimilació i aculturació), hem reconegut una perspectiva fonamentalista en els jocs ja que substitueixen la raó de raça per la de cultura per discriminar, etc. Queda clar doncs, que hem treballat força els conceptes del mòdul 1, cosa que , al meu parer, no ha succeït tant amb els del mòdul 2. Crec que hauria sigut bo d'aprofundir més en els diferents models d'integració dels diferents països mostrats, la diversitat d'actuacions de les polítiques públiques, les diferents polítiques franceses i britàniques d'integració de les minories, segons Didier Lapeyronnie, l'anàlisi dels models d'educació intercultural presentats de diferents països.
Per concloure, al llarg de dues setmanes hem discutit sobre la naturalesa i conveniència pedagògica dels jocs triats per en Joel a fi de treballar la interculturalitat amb l'alumnat. Gràcies al intercanvi d'opinions i la comunicació, hem matisat i enriquit les nostres idees inicials, arribant a conclusions més ajustades. De manera que no només hem debatut sobre la pràctica educativa per promoure la interculturalitat, sinó que l'hem experimentat directament mitjançant aquesta activitat. A més, hem reflexionat sobre els requisits imprescindibles perquè l'actuació docent sigui eficaç. D'altra banda, també hem relacionat el cas presentat amb els conceptes teòrics dels mòduls 1 i 2, tot i que ens ha faltat incidir una mica més en els d'aquest últim.