L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.
Fins la conclusió final.
No hay comentarios:
Publicar un comentario