L'hoquei és un esport d'equip i olímpic, que consisteix a colpejar la bola amb l'estic cap a la porteria que està defensada per l'equip contrari, l'objectiu del joc consisteix en marcar gols.
domingo, 7 de marzo de 2010
Els alumnes de 1er van a fer hoquei
L'hoquei és un esport d'equip i olímpic, que consisteix a colpejar la bola amb l'estic cap a la porteria que està defensada per l'equip contrari, l'objectiu del joc consisteix en marcar gols.
Els alumnes de 2on van a fer bàsquet
Per a que aneu familiaritzant-se us diré que el basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
jueves, 21 de enero de 2010
Per fi a la neu
Per fi els alumnes de 2n i 3r de l'IES Francesc Gil se'n van a la neu. Aquest any a Valdelinares i farem nit al Mas Blanco.
Comentaris sobre l'alberg...
L'Alberg Mas Blanco està situat en la Vall de la Mare de Déu de la Vega en Alcalá de la Selva, municipi pertanyent a la província de Terol, rodejat per les muntanyes de Santa Lluïa, la Pineda i el Tumborrubio.
Localitzat en plena Serra de Gúdar, a uns 1400 metres d'altitud i amb el pic Peñarroya, vigilant, amb els seus 2.028 metres. Rodejat de pinedes, xopades i praderies l'Alberg Mes Blanco disfruta d'un marc natural de fauna i vegetació d'incomparable bellesa.
L'Alberg Mas Blanco compta amb una capacitat de 80 places. Disposem 21 habitacions de 4 i 8 persones, amb lliteres dobles, un lavabo en l'habitació i dutxes i neteges comunes en cada planta.
Servicis: Llençols i mantes, aigua calenta, calefacció, sala de TV, menjador (autoservici), zona d'oci, piscina a l'aire lliure, pàrquing exterior, pistes poliesportives, taules de ping-pong, tir amb arc, etc.
martes, 29 de diciembre de 2009
Conclusió
És possible que el disseny d’una activitat d’aprenentatge significatiu mitjançat per un docent i les tics per a una alumna, esdevingui alhora un aprenentatge significatiu per al mateix docent? Doncs si. Possiblement aquesta sigui la conclusió més important de totes les que són possible extreure d’aquesta tasca. Això ha estat possible perquè el mateix disseny de l’activitat, en la qual Adelaide és un aprenentatge significatiu per a ella, obliga al docent a plantejar-se un problema, entendre’l i referir-se als seus coneixements previs al respecte per tal d’iniciar un procés de resolució que esdevé significatiu qual arrela en aquest coneixements previs per forçar a una reestructuració dels models mentals.
Però, per què mitjançada per les TIC’s? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.
Però, per què mitjançada per les TIC’s? Perquè, entenem, ens permet copsar de manera explicita l’esquema mental en el qual arrela el problema i visualitzar el procés de reestructuració cognitiva que es produeix amb l’aprenentatge significatiu.
Conclusió al projecte final.
L’aspecte fonamental que ens sembla il·lustra que s’ha produït un canvi conceptual és que hem donat significació al fet que la tecnologia és capaç de promoure un aprenentatge significatiu. Aquest ens sembla l’aspecte clau del que nosaltres considerem un canvi conceptual, doncs amb anterioritat, i tal com va posar de manifest la nostra participació en el debat i el mapa conceptual inicial, l’hem considerat un instrument que afavoreix diferents aspectes de l’aprenentatge, fins i tot que pot incidir en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge, mentre que ara ho considerem un procés que afavoreix el canvi conceptual i el desenvolupament de models mentals, la qual cosa suposa ampliar qualitativament el simple valor instrumental.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.
Aquest procés permet fer una transició del nostre model mental inicial, intuïtiu encara que significatiu, a un de més fonamental i reflexiu en el qual s’integren de manera significativa els nous elements.
Entenem que l’assignatura cerca construir un model mental fonamentat i científic a partir de les idees que teníem inicialment (parteix dels elements previs), de manera que reconèixer que es pugui haver produït tal canvi entenem que implica en alguna mesura que s’ha produït un canvi conceptual. Això suposa haver entès de manera canviant els diferents conceptes que s’han anat aportant com a informació i les seues relacions. És un procés gradual, una transformació progressiva de les estructures de coneixement.
Entenem que aquest procés l’hem fet a través de la introducció progressiva de conceptes, analitzant les seues relacions o les modificacions que en aquestes relacions i estructurant la nostra participació en el debat formulant hipòtesis que posteriorment s’han de defensar per copsar les seves conseqüències. No es tracta, doncs, de cercar fer nostre un sistema conceptual extern, aliè als nostres esquemes, sinó de construir-lo a partir dels canvis en els nostres propis sistemes conceptuals, i fer-ho a partir de la reflexió i la coparticipació en una tasca significativa comuna. És, per tant, entenem, un canvi conceptual per descobriment, no pas per assimilació simple. Hi ha una veritable reestructuració i no només una acomodació.
Aquest canvi conceptual s’ha produït s’ha produït en nosaltres a partir de la necessitat de revisar les pròpies hipòtesis, de manera que un model mental es revisa a la llum de nous conceptes i dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, nous conceptes que progressivament s’integren en el nostre esquema per donar pas a un model mental que ha evolucionat, de manera que ens sembla poder afirmar que s’han produït un canvi conceptual.
Tal revisió suposa una reorganització de la significació dels diferents conceptes, de manera que no només modifiquen el model inicial, sinó que el transformem fins al punt que ens atrevim a dir que es tracta d’un nou model.
Cal una intencionalitat per part nostra i el desig que es produeixi aquest canvi. Pensem que aquest desig sorgeix de la necessitat que es produeixi un canvi en els nostres models mentals quan ens adonem de la inadequació dels que tenim per fer front als nous conceptes que descobrim o que se’ns convida a descobrir de d’una perspectiva científica.
Entenem que quan ens adonem de manera productiva que les diferents relacions entre els conceptes tenen raó de ser en la millora contrastable dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge vers l’aprenentatge significatiu.
A més, hem de ser capaços d’expressar aquestes relacions conceptuals de manera que no només manifestin la significació que tenen per a nosaltres, sinó que també siguin comprensibles per als altres.
El compromís conceptual pensem que és possible i es dóna en l’intercanvi de les significacions amb els companys i companyes, de manera que la valoració i anàlisi de les seves aportacions implica una reestructuració dels propis models conceptuals. De fet, l’eix, en el nostre cas, s’ha anat desplaçant des d’una recerca individual a una recerca més de caire col·laboratiu, no només per la recerca d’una significació comuna, sinó també perquè sovint les pròpies limitacions obliguen a considerar que només podrem assolir una part del coneixement que es dibuixa.
El que no hi ha dubte, pensem, és que la reflexió constant, la contrastació de les hipòtesis que es van succeint i el fet de formular els models mentals d’una manera gràfica, convidem a tal canvi conceptual.
Les activitats ens han obligat a la construcció d’un model mental a partir de les noves informacions de l’assignatura. Alhora, ens obliga a adonar-nos de la inadequació del nostre model inicial i de com el model resultant resulta més productiu de cara a la nostra finalitat, la qual no és superar l’assignatura, sinó de caire professional.
Fins la conclusió final.
La valoració de l'argumentació gràfica.
Es l’argumentació una via com a solució d’un problema mal estructurat, en el que intervenen dos models conceptuals oposats. Cal proposar una solució per a poder-la demostrar argumentalment. Aquest argument suposa el coneixement adquirit de forma que aquesta dinàmica de resolució de problemes mal estructurada ens permeti disposar de dades per avaluar el tipus i grau de coneixement nostre.
El treball realitzat ens permet entrenar les possibilitats de l’argumentació com a solució de problemes.
La representació gràfica del model mental permet una representació visual de la tesi, el fil argumentatiu i les conclusions i ens fa veure que s’ha construït o complexat un model mental com a resultat d’un aprenentatge significatiu.
La representació de tot el model mental a través dels mapes conceptuals possibilita l’assoliment d’un model mental col·laboratiu a partir de múltiples representacions que s’han construït des de la col·laboració en una tasca significativa.
L’activitat també ens ajuda a reflexionar sobre la significació del raonament en quant proposa una solució argumentada que depèn de les eleccions desenvolupades. Dona lloc a una proposta de solució, però no la convicció de ser l’única. La solució requereix una premissa i una conclusió de manera que el procés dialèctic doni continuïtat a la validació de la hipòtesi, per tant és necessari construir un argument.
Aquest exercici argumental demana validar la hipòtesi a partir de la consistència de la conclusió. La hipòtesi de solució i la conclusió requereix justificar l’elecció de les premisses significatives i aportar proves per tal elecció.
Requereix identificar solucions alternatives que ens permeti contrastar si la solució seleccionada s’ajusta a les proves aportades. Aquest procés de raonament entre una hipòtesi i les proves justifiquen una solució adequada per a la resolució de problemes.
Aquest entorn ha possibilitat la construcció conjunta de solucions. La intenció inicial d’aprendre es basa a través de l’anàlisi, les proporcions i la formulació d’arguments sobre els conceptes, les seues relacions i la corresponent contextualització.
El treball realitzat ens permet entrenar les possibilitats de l’argumentació com a solució de problemes.
La representació gràfica del model mental permet una representació visual de la tesi, el fil argumentatiu i les conclusions i ens fa veure que s’ha construït o complexat un model mental com a resultat d’un aprenentatge significatiu.
La representació de tot el model mental a través dels mapes conceptuals possibilita l’assoliment d’un model mental col·laboratiu a partir de múltiples representacions que s’han construït des de la col·laboració en una tasca significativa.
L’activitat també ens ajuda a reflexionar sobre la significació del raonament en quant proposa una solució argumentada que depèn de les eleccions desenvolupades. Dona lloc a una proposta de solució, però no la convicció de ser l’única. La solució requereix una premissa i una conclusió de manera que el procés dialèctic doni continuïtat a la validació de la hipòtesi, per tant és necessari construir un argument.
Aquest exercici argumental demana validar la hipòtesi a partir de la consistència de la conclusió. La hipòtesi de solució i la conclusió requereix justificar l’elecció de les premisses significatives i aportar proves per tal elecció.
Requereix identificar solucions alternatives que ens permeti contrastar si la solució seleccionada s’ajusta a les proves aportades. Aquest procés de raonament entre una hipòtesi i les proves justifiquen una solució adequada per a la resolució de problemes.
Aquest entorn ha possibilitat la construcció conjunta de solucions. La intenció inicial d’aprendre es basa a través de l’anàlisi, les proporcions i la formulació d’arguments sobre els conceptes, les seues relacions i la corresponent contextualització.
Bon dia
El debat com a entorn virtual. Un petit comentari.
El fil de debat és l’espai on es desenvolupa la interacció necessària per a desenvolupar el treball col·laboratiu i resulta imprescindible per a assolir la construcció col·lectiva de significats. Per tant l’espai de debat no es només una transformació de l’entorn on es comparteixen coneixements, sinó que es una eina que permet desenvolupar-lo de manera tangible i conjunta amb a-maps. També valorem la idoneïtat del intercanvi quan es produeix de manera asincrònica coma una opció intencional que afavoreix el intercanvi independentment del temps i que facilita l’organització jeràrquica de les diferents participacions permetent copsar visualment el procés argumentatiu i de resposta de cada fil, afavorint la operativitat, d’intercanvi de coneixements complex i difícilment adquirit si fora sincrònica.
Els mapes conceptuals permeten copsar els fils argumentatius de manera gràfica i permeten estructurar les diferents aportacions amb la finalitat de construir col·lectivament mapes argumentals dels coneixements compartits.
Valori totes les eines utilitzades al debat (boletes, intervencions ocasionals...) donat que ens ha permet la construcció de significats compartits, de manera que no es limiti a un simple intercanvi comunicatiu, en aquest entorn cada participant pot resultat amés de constructor de coneixement col·lectiu, subjecte d’aprenentatge.
Els mapes conceptuals permeten copsar els fils argumentatius de manera gràfica i permeten estructurar les diferents aportacions amb la finalitat de construir col·lectivament mapes argumentals dels coneixements compartits.
Valori totes les eines utilitzades al debat (boletes, intervencions ocasionals...) donat que ens ha permet la construcció de significats compartits, de manera que no es limiti a un simple intercanvi comunicatiu, en aquest entorn cada participant pot resultat amés de constructor de coneixement col·lectiu, subjecte d’aprenentatge.
Fins prompte.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)